NOCIVO

La busqueda s'ha completat! Entre estufes i mantes, perque avui porte un refredat important, he estat buscant la cançò de Nocivo que no trobave enlloc: "Artículo 60" i mira per a on que no només he trobat la cançò, sino tota la màqueta sancera amb les carátules i tot!!! Estic que no m'ho crec! Este matí l'he escoltat de principi a fi i m'han vingut records de fa 12 ó 15 anys, com si estiguere escoltant la cinta en el radiocassette del cotxe o en el de la meua habitació. Només per açò ja m'ha valgut la pena començar a escriure aquet blog.

Aquet matí també he contactat pel "carallibre" amb el meu colega Raul (se me hace raro tío, tengo que poner Okupa! jajajaja!) i m'ha estat informant un poc de la història del grup. Amb això, més el plaer de poder penjar una llista amb la maqueta integra, que per cert, amb l'emoció encara no he dit que es titulave Humor, Amor y Respeto i va eixir l'any 1991, ja ere més que suficient per dedicar-li una entrada sancereta al blog.

Portada a tot color de la maqueta

Si per a grups com NOFX, Bad Religion, Lagwagon o Rancid, es va parlar de punk melòdic jo definirie l'estil dels Nocivo com harcore melòdic. Així ho demostren, almenys per a mi temes com "Esto va a explotar" (que a més sembla una cançò profètica de tot el que està ocurrint en el mòn vint anys després de que s'escriguere: "El mundo es una bomba que está a punto de explotar. Mires donde mires aquí no hay nada justo..."), "Cancer de pulmón", o la maravellosa "Habrá tiempo para llorar" (que vam versionejar tots els grups que vam anar eixint en aquella época en Ribesalbes) i per supost "Todo un camino que recorrer" que apareix en l'entrada anterior a esta. Està clar que tenen altres que estan estructurats al més pur estil harcore de distorsió a tope; guitarra, baix i bateria accelerats al màxim i la veu desgarrada a més no poder. Pero altres tenen esta vesant melòdica que va ser la que li va donar realment el sò característic als Nocivo, a banda de la veu del cantant que tè un accent diguem "pijo" i que "xoca" prou escoltar-la en un grup d'estil hardcore, pero que en realitat mola molt i li dona un toc distintiu.

En quant a lo que és la història del grup cal destacar que van eixir en plena efervescencia de l'escena punk/hardcore valenciana. De fet ells sòn de València capital. En aquell temps  l'escena valenciana disfrutaba de mogolló de grups que es feien un fart de tocar en cases okupades, asociacions i demés recintes alternatius; a més d'una de les radios lliures pioneres del pais: Radio Klara. Pel que m'ha pogut informar l'Okupa van traure esta "maketa" l'any 1991 i després, l'any 1995, van gravar un disc amb part de les cançons que contenia més altres de noves, que jo crec que sòn les que apareixen en l'entrada anterior. Posteriorment, sembla que van gravar algún disc més, que no he conseguit trobar (de moment), fins que es van separar i van formar A llorar a la Iglesia (d'açò no tenie ni idea). De tot això ja parlarem si fa falta, de moment vos deixe que disfruteu d'aquesta canya de maqueta i espere que vos agrade tant com a mi!!

"...volveran los espíritus de salvajes animales,

resurgirán la llamas enfadadas de la Tierra,

entenderemos entonces nuestra esencia de micróbio,

entenderemos... que no despunta el Sol! Sin el aullido de lobo!!!"

Create a playlist at MixPod.com

I DE REPENT LA VIDA ET SORPREN!!

Estave a punt de publicar la meua tercera entrada en el blog i m'he vist obligat a retrasar-la. I és que de vegades la vida et fa regals inesperats. Resulte que volie parlar de l'escena musical alternativa de finals dels 80 i dels 90, es a dir, de la meua segon font d'influències, i m'estave centrant en grups que sòn relativament fàcils de trobar i de poder penjar videos o llistes de reproducció. I així,  escrivint l'entrada, de repent m'he enrecordat d'un grup que m'agradave moltísim anomenat Nocivo. La qüestió és que d'aquet grup només he conegut l'existencia d'una maqueta, en format magnètic per supost i que, evidentment no ere ni original, sino la copia de la copia de la maqueta original, per tant vos podeu fer una idea de quina era la qualitat del so i lo "be" que s'escoltave. El tema és que m'he posat a buscar en la red a vore si eixie algo dels Nocivo. Imagineu-vos lo complicat que és trobar música d'aquella época que només s'ha gravat en cinta magnètica... Doncs buscant buscant m'he trobat amb una web on estan penjades la majoria de les cançons d'aquella cinta que va pegar tantísmes voltes en els meus radiocassettes i que jo crec que la vaig ratllar o se me va trencar de tant escoltar-la.

La qüestió es que m'he ficat tant content i m'he emocionat tant que, de moment, vaig a deixar la que havie de ser la tercera entrada per a més endavant i vaig a penjar el llistat de cançons d'aquet grup mític de l'escena hardcore valenciana que apareixen en aquesta web i que a més s'escolten molt millor de lo que jo les havie escoltat en el meu radiocassette. És cert que he de reconeixer que me molaven mogolló pero no estic molt asabentat de la seua historia. Per a això necesitaré l'ajuda del meus colegues Pin, Ningu i Okupa. Cuan la tingue ja ampliarem l'entrada. Fins llavors anem a disfrutar d'aquestes meravelloses cançons.

Ah! Com tota historia no pot ser perfecta en aquesta web no apareix la seua cançò més guapa per a mi que ere "Artículo 60", la qual inclús la vam versionar nosaltres (si, encara no ho he dit pero teniem un grupet i m'encantave tocar esta cançò amb el baix!!!). De moment només he trobat versions de Malos Vicios i altres grups. Seguire buscant i en cuant la trobe per supost que la penjaré. Mentres tant podem disfrutar d'altres temazos com "Todo un camino por recorrer" que és la canya!

Espere que ho disfruteu tant com jo!!

Create a playlist at MixPod.com

PAUEZNO... ELS ORIGENS (I)

I com en tota historia hi ha un origen. Des del principi el meu gust musical es va desdoblar en dos línies ben diferenciades. Per una banda està la música dels 60 i 70, que vaig anar descobrint a través dels cassettes de mon pare (gracies Julio per tindre una col·lecció tan extensa!) i per un altra part està la música que escoltavem els colegues en els 90 (una gran escola va ser el kiosko de Kokis, ja en parlarem!), principalmet es tractava de música alternativa de l'epoca; ahí van uns cuants exemples: Maniática, Reincidentes, Sin Diós, El Corazón del Sapo, Nocivo, Ghetto, Tarzán, Kuero i un llarg etc!!


Musica dels 60 i 70

Ací se mesclen uns cuants estils diferents que van des dels origens del heavy de Deep Purple (qui no s'ha flipat mai escoltant Smoke on the water o la increible Highwaystar amb el seus trepidants solos de Hammond i guitarra?) Black Sabbath o Led Zeppelin; passant pel rock sesentero de la Creedence, Janis Joplin, Jefferson Airplane, Jimi Hendrix, Bob Dylan,... y també The Beatles, The Animals (amb la meravellosa House of the rising sun), Sus Satánicas Majestades The Rolling Stones,... També he de destacar la figura de Santana, que a més a més a mon pare li molave mogolló, i en especial tres de les seues cançons, que me segueixen emocionant com el primer dia: Samba pa ti (no se si existeix un solo de gutarra més preciós i romàntic que el d'esta cançò; és una cançò sense lletra... cante la guitarra!), Oye como va (es escoltarla y el culet se me'n va d'un costat a l'altre) o la progresiva Black Magic Woman (quin final! uns mestres de la percusió!)

En aquet punt he de mencionar a la formació catalana Lone Star que, a pesar de ser uns grans desconeguts per a la majoria, a mi em van marcar notablement. Per sempre ens quedarà Mi Calle o la guitarrera Adelante! (a vore quin grup espanyol de l'época pegave aquets crits i distorsionaven tant com ells)

Gracies a esta base vaig anar descobrint altres grups increibles com The Doors, encara que això ja va ser cap al final dels 90. Que dir de cançons tan mítiques com Light my fire, Break on throught o The End. Vaig descobrir la psicodelia de Pink Floyd, que he de reconeixer que en eixe moment no la vaig saber valorar i no ha sigut fins uns quants anys després, quan he començat a maxacar tots els seus discs més importants. Va ser com una revelació, fins al punt de que s'han convertit en tot un referent per a mi. Per sempre em quedarà ja en la retina l'espectacle redissenyat de The Wall, que vaig tindre la sort de vore en el Sant Jordi en el 2011. Es tracta d'un disc conceptual de Pink Floyd amb tints autobiogràfics de la vida de Roger Waters (baixista), i que tè la cançò que conté el que està considerat com el 5é millor solo de guitarria de la història, el Comfortably Numb de David Gilmour. Ja m'hagués agradat a mi que a Barcelona haguere aparegut el mateix David Guilmour a fer el solo com en el video que vos he posat ací baix, corresponent a la mateixa gira pero gravat en Londres. Disfruteu-lo. Mereix la pena!!

I d'ací cap allà, d'un estil a un altre, de repent a mitad dels 90, en plena época estudiantil en l'institut, va caure en les meues mans un cassette recopilatori dels Ramones, el Ramones Mania, i poc després el Loco Live, directe gravat en Barcelona (acollonant!!). Els vaig escoltar, una i mil vegades i vaig dir "Açò és la hostia!!! Son tot temazos!! Directes sense floritures, pim pam! I un altre, i un altre!!!" Entonces jo estave també en plena época hardcore/punkie dels Guetto, Sin Diós, 37 Hostias, La Polla Records, Eskorbuto, S.A., Boikot,... i ere com dir "pero si estos son els pares de tot açò". Llavors vaig voler descobrir més música de l'época i va ser quan em vaig submergir en els origens del punk i van vindre els Sex Pistols, The Clash (la combinació perfecta va arribar amb el disc homenatge a The Clash fet per alguns components de Maniática anomenat La Furia) i un poc més tard els MC5, The New York Dolls, The Dictators,... I menció especial per a dos "pedaxo" de grups com The Stranglers, que vaig poder disfrutar-los en un genial concert en la Razzmatazz l'any 2009 i que jo sempre definisc com "el típic grup del que coneixes un mogolló de cançons pero no saps qui sòn" (escolteu si voleu No more Heroes, Always the Sun, Peaches o All day and all of the night i ja me contareu) i per al tio Iggy and the Stooges (mireu-lo en aquet video que és pa cagarse lo tronat que estave), personatge incombustible i que m'arrepentiré tota la vida de no haver-lo vist en concert l'any passat en València.

I així es com, cuan ja tens una edat i agafes certa perspectiva, te dones compte de com es van definint els teus gustos músicals. A uns ens agraden uns estils i a uns altres uns totalment diferents, pero a tots els que som amants de la música ens uneix un sentiment molt especial de complicitat amb els teus grups o cançons favorites. Una sensació que fa que, en quant sents els primers acordes d'eixa cançò que tant signifique per a tú, el cor s'accelere, notes un formigeig en la panxa, els pels de la nuca s'eritzen i de vegades notes com una substancia llagrimosa t'omple els ulls... i es produeix una conexió mágica... una comunió casi espiritual. Si alguna vegada vos a succeit sabreu del que parle, eh que si?

Acabe amb una llsta de temazos de la majoria de grups que vos he nomenat en aquesta entrada.

Fins la propera!!

Create a playlist at MixPod.com

PRIMERA ENTRADA

Per fi!!!  M'he decidit a crear el meu propi blog!

En principi la idea és fer un blog sobre els meus gustos músicals, les meues influències, els meus discos favorits, els concerts que més m'han marcat, etc, etc... Pero com que sóc un poquet desorganitzat i anàrquic supose que també incloure altres cosetes....

Allà anem!!!

Bueno, i de quina manera pot començar un Ramoniano-noniano com jo a posar entrades en el seu blog?? Evidentment, amb una llista dels Ramones!!!

Que se pot dir dels Ramones que no s'haja dit ja?? Per posar un exemple clar, l'altre dia vaig estar en un concert dels Sonics (uns altres mítics per cert) i abans d'anar vaig llegir un comentari d'un blog que deia: "La influencia del Sonics en tots els grups d'estil "garage" ha sigut inversament proporcional a la seua fama". Doncs amb els Ramones jo crec que pase tres quarts del mateix pero amb grups d'estil punk, punk-rock, rock, heavy, pop, etc, etc... I tot i això, jo crec que han sigut molt més coneguts que els Sonics. En Argentina per exemple es van convertir en uns Deus!

En fi, la qüestió es que crec que els Ramones formen part de les influencies músicals d'un percentatge altisim de grups des dels 80 fins avui en dia. Un bon exemple es escoltar el disc homenatge, anomenat "We are a happy family" que li van fer formacions tan diverses com Red Hot Chili Peppers, U2, Marilyn Manson, Eddie Vedder (Pearl Jam), Kiss, Tom Waits, Green Day, Rancid, etc. Xe! Que han sigut la polla!!! jajajajaja!

Recorde que durant el meu primer any en Barcelona, el meu amic Manuel i jo ens vam enterar que venien a tocar els Ramones a la Sala Sidecar, i de seguida vam pensar: pero qui ve? Si l'han palmat tots? Pobres! Venie només Marky (bateria) amb 3 colegues que va juntar. Doncs encara així, en una sala que on no cabiem més de 150 persones, la vam petar de frikis ramonianos i vam disfrutar d'un concert increible com si foren els Ramones al complet!

Ale! Després de tots aquets comentaris fanàtics anem a comentar un poc la llista que he posat ací baix. Com son les cançons de los Ramones? Ràpides, directes, explosives, sense parafernalies. Es una descarrega de 2 minuts i mig màxim, 3 acordes com a molt, sense solos ni histories. Vistes així podrie haver agafat qualsevol dels centenars de cançons que tenen, pero, tot i aquet esquema que segueixen la majoria dels seus temes, hi ha una serie d'ells que quedaran per sempre més a la historia de la música.


Pista1: Blitzkreig Bop. 
Himne per excelencia del grup. Es la cançò que tots associem directament amb ells. El seu estribillo també ha quedat per a la posteritat del punk: Hey ho! Let's go!!! Lo més flipant d'esta cançò és que és la primera del primer disc! Increible!!! Això és apuntar maneres!!


Pista2: Judy is a Punk.
Aquesta cançò també pertany al primer disc. I per a mi te un so molt especial. Segons li he escoltat dir al Tommy (primer bateria del grup) va ser una de les primeres que van composar i en paraules seues "ere com estar escoltant algo totalment nou, un so del futur, desgarrador, intens, ensordidor!!!" Cuanta raó!!

Pista3: Sheena is a punk rocker.
Pertanyent al tercer disc (Rocket to Russia) també s'ha quedat com un dels himnes de la banda de Queens. Es una cançò que representa més fidelment l'estil que els definirà en tots els seus discos. A més ha sigut una cançò molt versionada per moltisims grups.

La resta de cançons es una selecció ràpida de temes mítics que podeu escoltar en qualsevol del seus recopilatoris com el RamonesMania o el Anthology.

Espere que ho disfruteu!!!!

Create a playlist at MixPod.com