PAUET MUSIC WORLD: NOCIVO

La busqueda s'ha completat! Entre estufes i mantes, perque avui porte un refredat important, he estat buscant la cançò de Nocivo que no trobave enlloc: "Artículo 60" i mira per a on que no només he trobat la cançò, sino tota la màqueta sancera amb les carátules i tot!!! Estic que no m'ho crec! Este matí l'he escoltat de principi a fi i m'han vingut records de fa 12 ó 15 anys, com si estiguere escoltant la cinta en el radiocassette del cotxe o en el de la meua habitació. Només per açò ja m'ha valgut la pena començar a escriure aquet blog.

Aquet matí també he contactat pel "carallibre" amb el meu colega Raul (se me hace raro tío, tengo que poner Okupa! jajajaja!) i m'ha estat informant un poc de la història del grup. Amb això, més el plaer de poder penjar una llista amb la maqueta integra, que per cert, amb l'emoció encara no he dit que es titulave Humor, Amor y Respeto i va eixir l'any 1991, ja ere més que suficient per dedicar-li una entrada sancereta al blog.

Portada a tot color de la maqueta

Si per a grups com NOFX, Bad Religion, Lagwagon o Rancid, es va parlar de punk melòdic jo definirie l'estil dels Nocivo com harcore melòdic. Així ho demostren, almenys per a mi temes com "Esto va a explotar" (que a més sembla una cançò profètica de tot el que està ocurrint en el mòn vint anys després de que s'escriguere: "El mundo es una bomba que está a punto de explotar. Mires donde mires aquí no hay nada justo..."), "Cancer de pulmón", o la maravellosa "Habrá tiempo para llorar" (que vam versionejar tots els grups que vam anar eixint en aquella época en Ribesalbes) i per supost "Todo un camino que recorrer" que apareix en l'entrada anterior a esta. Està clar que tenen altres que estan estructurats al més pur estil harcore de distorsió a tope; guitarra, baix i bateria accelerats al màxim i la veu desgarrada a més no poder. Pero altres tenen esta vesant melòdica que va ser la que li va donar realment el sò característic als Nocivo, a banda de la veu del cantant que tè un accent diguem "pijo" i que "xoca" prou escoltar-la en un grup d'estil hardcore, pero que en realitat mola molt i li dona un toc distintiu.

En quant a lo que és la història del grup cal destacar que van eixir en plena efervescencia de l'escena punk/hardcore valenciana. De fet ells sòn de València capital. En aquell temps l'escena valenciana disfrutaba de mogolló de grups que es feien un fart de tocar en cases okupades, asociacions i demés recintes alternatius; a més d'una de les radios lliures pioneres del pais: Radio Klara. Pel que m'ha pogut informar l'Okupa van traure esta "maketa" l'any 1991 i després, l'any 1995, van gravar un disc amb part de les cançons que contenia més altres de noves, que jo crec que sòn les que apareixen en l'entrada anterior. Posteriorment, sembla que van gravar algún disc més, que no he conseguit trobar (de moment), fins que es van separar i van formar A llorar a la Iglesia (d'açò no tenie ni idea). De tot això ja parlarem si fa falta, de moment vos deixe que disfruteu d'aquesta canya de maqueta i espere que vos agrade tant com a mi!!

"...volveran los espíritus de salvajes animales,

resurgirán la llamas enfadadas de la Tierra,

entenderemos entonces nuestra esencia de micróbio,

entenderemos... que no despunta el Sol! Sin el aullido de lobo!!!"