PER FAVOR MATA'M (part 2)

LONDRES

Paralelament al moviment nordamericà van apareixer en Anglaterra una serie de grups si cap més radicals. Encapçalats pels Sex Pistols, altres formacions com The Clash o The Buzzcocks van sorgir amb força desde les cladegueres de Londres.

Aquesta agresivitat i violència van fer molt de mal a la imatge del punk, ja que personatges com Sid Vicious van passar de mostrar una aparença d'agresivitat a descarregar-la directament sobre el públic. I com a mostra dos botons: Una imatge de Sid Vicious en un concert sagnant degut a una inscripció que es va fer en el pit amb una navalla on sembla que posava: "xuta'm" i escopia sobre el públic. I la segón és un video on es veu a propi Sid colpejant a un espectador amb el seu baix (0:08).

Sid Vicios amb el pit tallat

 Sid Vicious colpeja a un espectador

Açò junt amb altres histories que circulen del grup com que en un concert Sid li va llençar una jarra a una xica del públic que li provocà la perdua d'un ull, agressions a periodistes i finalment l'acusació de la mort de la seua novia Nancy Spungen (cosa que no quedà provada) van fer que la premsa relacionara directament el punk amb la violencia extrema i el moviment quedà reduït a la minima expressió. Sense rebre publicitat, ni eixir en la televisió, ni res de res. 

Per això fa rabia que grups com els Ramones que han estat durant molt de temps currant-se'ho, xuplant-se milers de kilometres per fer quasi 200 concerts a l'any (lo qual és una barbaritat si pensem que entre mig van gravar 21 discs) i que només es barallaven continuament entre ells, pero mai van crear cap incident entre ells i el públic, no hagen tingut la fama que mereixien. Ala, ja m'ha eixit la meua vena ramoniana i anti Sex Pistols!! jajajaja!

Bueno, tornant a Londres s'ha de dir que un dels errors que tè este llibre es que apenes nomena a un grup tan important com van ser The Clash. Potser fora el grup que més a dalt de les llistes va arribar amb el seu discarro London Calling i només se'l menciona de passada.

Koka Kola - The Clash

 ANYS 90:

 El llibre acaba en l'any 92, poc després de la mort de Johnny Thunders i Cheetah Chrome, cantants de The Heartbreakers i de The Dead Boys respectivament (ací si que li va vindre ve el nom a Cheeta... humor negre de les 21h) que és com una manera de representar la mort del punk; i encara que d'alguna manera el moviment mai ha tornat a tindre la força que va tindre en els seus inicis, si que és cert que han seguit apareixent grups que han intentat mantindre encesa la flama del punk. Estic parlant de grups com els Bad Religion, Rancid, NOFX, Lagwaggon, Green Day, Offspring i més actualment Teenage Bottlerocket i tants altres.

 Anesthesia - Bad Religion

Com he dit en la primera entrada sobre el llibre, és molt recomanable si t'agrada el punk i si vols enterar-te de totes les bogeries i barbaritats que van fer tota la serie de personatges que apareixen contades per ells mateixa.