SENSE PODER PARAR D'STANDSTILL

Després del repàs que he fet en les primeres entrades als grups que van forjar el meu gust músical m'agradarie seguir fent entrades de les formacions que he anat descobrint en els últims anys i que d'una manera o un altra m'han deixat la seua empremta. Voldrie agrair-li a l'Ivan "primo meu" la gran cantitat de grups que m'ha descobert últimament durant les nostres xarrades i també gracies a escoltar el seu programa radiofònic El contestador de Brian, el qual vos recomane encaridament i que el podeu escoltar des del seu blog, anomenat de la mateixa manera, i que apareix entre els meus favorits.

Sempre que vull fer una entrada ho faig amb la idea de tractar diferents grups i finalment acabe parlant d'una banda només. Doncs be, així serà avui també. I és que hi han grups que es mereixen una menció especial, un repàs a fons del seu treball perquè la calitat dels seus discos és exepcional.

Quan vaig descobrir als Standstill vaig començar a escoltar les seues cançons de manera aleatoria mitjançant l'Spotify i va ser com: "pero açò que collons és??" i es que no estave assabentat de la seua trajectoria musical i de les diferencies abismals que hi han entre els seus treballs, fins al punt de pensar que estave escoltant grups totalment diferents. Ara vaig a seguir el consell de la meua novia Vir i vaig a penjar un video per a que el "rollo" no siga tan pesat. Només dir que Standstill no son un grup que entre fàcil a la primera, i que si aquet video no vos fa sentir algo no continueu llegint l'entrada. Encara que si sou persones que vos apasiona la música, independentment de l'estil, estic segur que com a minim vos farà sentir curiositat i ganes d'escoltar-ne més... "cuando haces pop..."

 ¿Por qué me llamas a estas horas? -  Viva la guerra

Que? Impressionant no?. Per a mi aquesta cançò es un "TE-MA-ZO" amb totes les lletres.

Parlem un poc de la seua trajectoria. Els Standstill son una banda de Barcelona que van apareixer en l'ambient hardcore cap a l'any 1997. Tenen un total de sis discs, tres en angles d'estil molt hardcore, amb els que van obtindre un gran renom tant a nivell nacional com europeu; i tres en castellà, on progresivament van mostrant un so menys agresiu i més melòdic en un intent de reinventar-se constantment; i ja vos dic que ho aconsegueixen. A part, el que caracteritza als Standstill son els seus espectacles en viu on sempre busquen arribar d'una manera diferent al públic, com per exemple en el directe del Viva la guerra que anomenaren 1,2,3,  on se situaven entre els espectadors o el seu últim treball Adelante Bonaparte! i l'espectacle que l'acompanya anomenat Rooom, on els musics perden protagonisme i se situen entre sombres davant de pantalles de projeccions que ixen de tres parets que els rodejen i serveixen de fil conductor de la historia que se conta en el disc

Cuando ella toca el piano-Rooom

  
Es podria dir que son una banda multidisciplinar, ja que també han realitzat algunes obres teatrals i una serie de documentals. Un d'ells em va servir per assabentar-me de la seua historia i que vos recomane que vegeu. S'anomena 10 años y una zanahoria i ens conta els 10 primers anys d'existencia de la banda. Flipareu vegent com van començar i en que s'han convertit! Aquí teniu el trailer.

Personalment els he vist ja tres vegades i he de dir que no me canse. La primera en les festes de Badalona de 2011. Hi havien moltes ganes d'Standstill i no van defraudar. Recorde de manera molt especial l'atmosfera que van crear amb cada cançò. Tenies la sensació de levitar! La segona va ser ja amb el seu espectacle Rooom en el "Teatre Joventut de l'Hospitalet" i que, com he dit servia de presentació del seu últim disc Adelante Bonaparte!. En ell se'ns conta mitjançant la música i projeccions la historia d'un tal Bonaparte, una fàbula circular, segons paraules del propi Enric Montefusco, cantant i ànima del grup, que comença amb una mort i acaba amb un naixement. Pels de punta i llagrimes als ulls. I per últim van tocar en el Festival Proxims que es va fer en juny de 2011 en el Poble Espanyol, junt a altres grups com Mishima, Mujeres, El petit de cal Eril i Antonia Font. Per supost van ser els millors.

No puc resistir-me a posar-vos el video del seu tema La mirada de los mil metros (pa flipar amb el baix!), així com una llista d'altres temazos seus. Només recomanar-vos que si teniu l'ocasió de vore'ls en directe feu-ho, no vos decepcionaran.

Create a playlist at MixPod.com