QUE BONICO ÉS DESCOBRIR

Bueno, després de més d'un mes sense publicar cap entrada i com que estic de vaga torne a la carrega. I ho faig amb dos grups que he descobert estes últimes setmanes que m'han sorprés de manera molt grata.

El primer és el quintet barceloní Icebend. La veritat es que ha sigut amor a primera vista. Rebuscant com faig habitualment per l'Spotify, les webs de Mondosonoro, Muzikalia, etc vaig descobrir a esta banda que per damunt de tot se prenen molt en serio açò de fer música i se reflecteix tant en els seus discs com en el seu directe. Va ser el divendres passat quan els vaig escoltar per primera vegada i el dissabte ja estave en la sala [2] de l'Apolo veient-los en directe!! Menudo "flechazo" no? I menuda conya!!!

Nadie pensó en volver - Icebend

L'estil dels Icebend és dificil de clasificar, ja que a més a més hi ha hagut una evolució en els seus discs. En la seua web n'apareixen 4, pero crec que només 2 son LP's i els altres 2 EP's. A mi me sonen a una mescla entre Vetusta Morla -supose que per la veu- i a Standstill -pel sò i perque han fet un canvi de l'anglés al castellà en les seues cançons. Tenen temes que podriem dir que son poperillos o indies pero desde luego hi han altres que s'enfonsan molt més en el rock, el folk, inclús en el grunge!

Ja dic que els acabe de descobrir -tot i que ja porten uns 10 anys de trajectoria- i bàsicament he escoltat l'últim disc, l'únic que tenen en castellà, anomenat Nadie pensó en volver. És una pasada notar com cada vegada qure l'escolte me va engantxant més i més. Vas descobrint matiços que requereixen de varies pasades per apreciar-los, pero ja desde el principi veus que músicalment no han deixat res a l'atzar, lo qual va quedar ben clar al vore'ls en directe: guitarra acústica, baix (impressionant), bateria, teclats+percusió i veu on tot encaixa a la perfecció. Tots els temes de l'últim disc sòn bonísims pero hi han temes com "Santa Marta" o "Ira, tristeza, duda" que tenen eixe puntet de dir: Ieeep! Açò mola que tremola no?.

L'anècdota del concert va ser que jo pensava que ells eren el grup principal pero resulte que eren els "teloneros" d'Exxasens (un grup instrumental també de Barcelona rollo Explosions in the Sky que no ho fan gens malament tampoc) per lo que només vaig poder disfrutar d'ells durant mig horeta.

I lo millor de tot és que tots els seus discs els pots escoltar de gratix des del Grooveshark. Ací vos deixe els enllaços de la seua web, on també podeu escoltar el seu últim disc sanceret i al Grooveshark on només teniu que posar el nom i vos eixiran tots els seus treballs. A disfrutar!!!

www.icebend.com

http://grooveshark.com


L'altre grup que m'ha sorprés gratament son els granadins Qüasar. La banda está formada per tot uns veterans i antics membres de TNT precusors del punkrock en Espanya, altres de 091, de Lagartija Nick i a més se fan acompanyar d'un compositor de música clásica i d'Estrella Morente. Imagineu-vos que pot eixir de tot este "batiburrillo". Doncs 12 temes que toquen pals tan diferents com el punk, el rock, el flamenc, l'electrònica i fins i tot música clàsica.

Pel que he llegit es tracta d'un projecte anomenat Eclipse que serà un disc amb, ni més ni menys que 40 cançons, i aquet Eclipse parcial de Lunas és només l'aperitiu. La idea es explorar tots els éstils músicals posibles i encaixar-los dins d'aquet megadisc.

De moment el que podem escoltar son una serie de temes sorprenents on per damunt de tot se nota les seues arrels punkrock -en temes com "Agonia, agonia", que podeu vore en el video anterior, "ExxonValdes" o "Europa, Europa"- pero on no deixa de sorprendre la mescla flamenco-electónica en el tema "La seguiriya del hierro", la versió flamenco-rock del tema d'Enrique Morente "En un sueño viniste" on se fan acompanyar de la seua filla Estrella Morente, balades rock com "El jardín del extranjero" o temes inclasificables com "Mare Tranquilitatis"... En defintiva, un disc que, en aquets temps que vivim músicalment parlant, on sembla que ja està tot inventat i només queda que tornar arrere o fusionar-se, els Qüasar com a mínim han fet un intent de mesclar totes les seues influènces i gustos músicals i han aconseguit un disc diferent i que val la pena escoltar-lo i disfrutar-lo.

La putada és que només està disponible en Itunes o Spotify... o en la tenda de discs clar. Ací vos deixe l'enllaç amb l'Spotify.

Fins la propera!!!

Quasar – Eclipse Parcial de Lunas